Els municipis que volem, el país que construÏm
Coneix el nostre programa polític
A les eleccions de 2027, ens juguem el futur dels nostres pobles i ciutats. Davant de models basats en l’especulació i el creixement sense límits, des de la CUP defensem una alternativa valenta per posar la vida al centre.
No ens limitem a gestionar el present: venim a transformar-lo. Presentem un programa d’acció municipal per garantir el dret a l’habitatge, protegir la terra, defensar la llengua i construir una economia justa i sostenible des de la proximitat.

Habitatge
Aturem la gentrificació. La turistificació està expulsant veïns i veïnes dels nostres barris i dificulta cada cop més l’accés a un habitatge digne. A les eleccions municipals de 2027 ens hi juguem poder decidir sobre el futur dels nostres pobles i ciutats: o posem límits clars, o el problema s’agreujarà.
Pla Municipi per Viure-hi. Impulsem un pla des dels ajuntaments per multiplicar l’habitatge públic, mobilitzar habitatges buits i garantir el dret a emancipar-se. Els municipis han de liderar aquest canvi, amb polítiques valentes i sostingudes.
Lloguer assequible. Cal actuar des del món local per contenir els preus dels lloguers i frenar l’expansió dels habitatges d’ús turístic. Menys pisos turístics vol dir més habitatge disponible i preus més justos per a la gent del municipi.
Habitatge per viure, no per especular. Apostem per limitar la construcció desbocada d’habitatges que no són de primera residència i fomentar models alternatius com la masoveria o el lloguer assequible en entorns rurals.
Allà on governem, ja ho estem fent: promovem habitatge públic i plantem cara a la gentrificació i a l’especulació. En són exemples les polítiques impulsades a Girona. El 2027 és el moment de fer aquest model extensiu a tot el territori.

Model productiu
Aturem la gentrificació. La turistificació està expulsant veïns i veïnes dels nostres barris i dificulta cada cop més l’accés a un habitatge digne. A les eleccions municipals de 2027 ens hi juguem poder decidir sobre el futur dels nostres pobles i ciutats: o posem límits clars, o el problema s’agreujarà.
Pla Municipi per Viure-hi. Impulsem un pla des dels ajuntaments per multiplicar l’habitatge públic, mobilitzar habitatges buits i garantir el dret a emancipar-se. Els municipis han de liderar aquest canvi, amb polítiques valentes i sostingudes.
Lloguer assequible. Cal actuar des del món local per contenir els preus dels lloguers i frenar l’expansió dels habitatges d’ús turístic. Menys pisos turístics vol dir més habitatge disponible i preus més justos per a la gent del municipi.
Habitatge per viure, no per especular. Apostem per limitar la construcció desbocada d’habitatges que no són de primera residència i fomentar models alternatius com la masoveria o el lloguer assequible en entorns rurals.
Allà on governem, ja ho estem fent: promovem habitatge públic i plantem cara a la gentrificació i a l’especulació. En són exemples les polítiques impulsades a Girona. El 2027 és el moment de fer aquest model extensiu a tot el territori.


Llengua
Proposem un pla de xoc amb mesures urgents per garantir la presència, el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits. Ens hi juguem molt: la llengua és cohesió social, igualtat d’oportunitats i consciència de poble. I aquesta batalla també es guanya des dels ajuntaments.
El català, llengua de cohesió i d’oportunitats.
Cal garantir que tothom que viu als nostres municipis pugui viure plenament en català. Això implica reforçar l’ensenyament, l’acollida lingüística i l’ús social en tots els espais: escola, lleure, feina i vida comunitària.
Acollida i català per a tothom.
Cal garantir l’accés universal a l’aprenentatge del català, especialment per a persones adultes i nouvingudes.
Ampliació de cursos de català i flexibilització de l’accés, en coordinació amb el món local i el teixit associatiu.
Impuls del voluntariat lingüístic i xarxes comunitàries d’aprenentatge.
Plans municipals d’acollida que situïn el català com a llengua comuna.
Català al carrer i a la vida quotidiana.
La llengua no es defensa només a l’aula:
Garantir el català com a llengua d’ús preferent a l’administració local.
Promoure el català en el comerç, l’esport, la cultura i les entitats.
Condicionar subvencions i contractació pública al respecte dels drets lingüístics.
Compromís municipal. Aquest mandat ja hem fet passos importants: hem creat regidories de llengua en diversos municipis com Celrà, Girona o Cervià de Ter. Ara cal anar més enllà i convertir la política lingüística en una prioritat transversal.

Transició energètica
Defensem una transició energètica decidida cap a les renovables, amb participació pública i retorn pel territori. A les municipals de 2027 cal decidir si seguim amb un model imposat, opac i en mans de grans empreses, o si apostem per una sobirania energètica real, amb lideratge públic i arrelament local.
Ni oligopolis ni macroprojectes imposats. El model actual repeteix errors: grans infraestructures, benefici privat i poca o nul·la participació del territori. El desplegament plantejat amb el PLATER arriba tard i, tal com s’ha presentat, deixa alcaldes i municipis al marge de les decisions. És una mala gestió dels antics governs d’ERC i Junts, i que amb el PSC no s’ha millorat.
Cal un model planificat, descentralitzat i democràtic. Apostem per un desplegament de renovables:
Descentralitzat, amb producció distribuïda arreu del territori. Prioritzant espais ja transformats: polígons industrials, teulades, infraestructures, aparcaments o zones degradades. Amb planificació democràtica i participació real del món local.
L’estudi que hem encarregat assenyala que amb superfícies antropitzades (teulades, infraestructures o sòls degradats) es podria cobrir una part molt significativa de la demanda elèctrica, evitant l’impacte sobre sòl agrícola i espais naturals. Cal apostar per solar en sòl degradat i alternatiu (AP-7, talussos, abocadors, descampats), solar flotant (en basses de rec, canals, llacs artificials i en pantans) i agrovoltaica (en pomeres, pereres o horta).
Tot i això, també s’ha de comptar amb instal·lacions convencionals i eòlica, cal que aquestes siguin al màxim de públiques i consensuades amb els municipis, on aquests i els ciutadans hi puguin participar.
Lideratge municipal i comarcal.
Els ajuntaments han de tenir un paper central:
- Participar activament en la planificació (PLATER) amb coordinació comarcal
- Identificar i activar espais públics disponibles per a instal·lacions
- Impulsar projectes amb retorn econòmic directe al municipi
- Garantir processos participatius reals
Energètica pública i comunitats locals.
Volem una energètica pública ambiciosa —impulsada a proposta de la CUP— que lideri la producció, distribució i comercialització. Cal que pugui competir amb l’oligopoli i assumir infraestructures estratègiques.
Alhora, defensem:
- Comunitats energètiques locals amb participació veïnal
- Projectes cooperatius i municipals
- Menys traves burocràtiques per a iniciatives locals
- Accés just a la xarxa, avui controlada per grans companyies que sovint bloquegen projectes petits
El problema és el model i qui el controla: Avui, qui vol fer una instal·lació solar o impulsar una comunitat energètica es troba amb obstacles constants, mentre les grans empreses tenen via lliure. Aquest és el problema de fons: un model energètic heretat del franquisme, centralitzat i privatitzat.
Nosaltres ens emmirallem en models europeus que funcionen:
- Sistemes amb fort pes públic i planificació estatal
- Xarxes de distribució municipalitzades
- Cooperatives energètiques amb participació ciutadana
Exemples que ja funcionen.
Allà on governem, ja estem avançant:
- A Girona, amb la instal·lació de plaques solars en equipaments municipals i projectes com pèrgoles solars en espais urbans
- A Viladamat i Celrà, impulsant iniciatives d’energia renovable amb criteris de proximitat i sostenibilitat
- Amb projectes que posen el retorn social i el control públic al centre.
Sobirania energètica des del territori.
La transició energètica no és només un repte tècnic: és una oportunitat per construir un país més just, sostenible i democràtic. Però això només serà possible si canviem el model: més inversió pública, més planificació amb veu municipal i més protagonisme ciutadà.


Mobilitat
Defensem un canvi de model de mobilitat que posi el transport públic al centre: assequible, fiable i de qualitat. Des dels municipis podem avançar en aquest aspecte, i millorar la vida dels nostres veïns i veïnes.
El model actual ha prioritzat infraestructures viàries i ha abandonat el transport públic, amb una xarxa de Rodalies precària, males connexions interurbanes i serveis poc fiables. És el resultat d’anys de desinversió i mala gestió per part dels governs de torn, que han deixat el territori sense alternatives reals al vehicle privat.
Un model integrat, públic i pensat des del territori. Apostem per una nova mobilitat basada en:
- Una xarxa de trens-tram que vertebra les comarques gironines
- Connexions eficients entre tren i bus, amb horaris coordinats
- Més freqüències i fiabilitat en el transport públic
- Carrils bici (com el que s’ha promogut pels nostres governs entre Girona i Celrà)
- I pacificació dels centres (com s’està treballant per fer a Celrà)
Quatre trens-tram per vertebrar el territori. Defensem:
- Olot–Banyoles–Girona
- Anella de les Gavarres
- Blanes–Lloret
- Figueres–Castelló d’Empúries–Roses
Aquests projectes connectaran nuclis urbans i estacions ferroviàries, garantint una mobilitat més sostenible i cohesionada.
També lluitem per mantenir l’estació de Figueres al centre i impulsar l’adaptació de l’estació de Camallera amb connexió de bus fins a l’Escala.
Al Baix Empordà, amb un servei de bus deficient, apostem per la gestió pública del servei i potenciar el bus a demanda (com clic.cat). També amb una xarxa de busos útil i coordinada, especialment amb enllaços cap a Caldes de Malavella.
A l’àrea de Girona, durant aquest mandat, hem pogut reforçar les connexions entre Girona, Salt i els municipis de l’entorn i treballem pel tren tram Girona-Banyoles sigui una realitat.
Al sud, el tren-tram Blanes–Lloret ha de ser una alternativa al vehicle privat i a noves autopistes, connectant amb l’R1 i millorant la mobilitat quotidiana.
Bus públic que funcioni. Impulsarem una xarxa de bus interurbà eficient, coordinada amb el tren i amb freqüències dignes. Apostarem per una empresa pública de transport i ampliarem serveis com el transport a demanda per arribar a tots els municipis.
Els ajuntaments serem clau en aquesta transformació:
- Planificant la mobilitat amb visió comarcal
- Impulsant connexions de bus estratègiques
- Garantint la intermodalitat entre mitjans de transport
- Defensant els interessos del territori davant altres administracions

Defensem la terra
Defensem la declaració del Parc Natural de l’Albera per protegir un dels espais naturals més valuosos del territori, pendent des de fa anys, tot i la demanda clara del món local. Cal garantir-ne la preservació amb gestió pública i protecció efectiva.
A la Gola del Fluvià, denunciem la situació d’un espai ocupat i privatitzat de facto per un propietari que manté una activitat irregular i impedeix el pas pel camí, vulnerant el caràcter públic del litoral. Exigim a l’Ajuntament de Sant Pere Pescador que actuï immediatament per restituir la legalitat i garantir l’accés públic.
A Lloret de Mar, el camí de ronda de Can Juncadella ha estat durant anys bloquejat per una finca vinculada a l’exdictador del Kazakhstan. Recentment, s’ha pactat un traçat alternatiu amb la propietat, però denunciem que el model permet continuar cedint el litoral a interessos privats. El camí de ronda ha de ser 100% públic i sense excepcions ni acords que limitin el dret de pas.
A més, el nostre govern a Girona ciutat està treballant de valent per la construcció del nou parc hospitalari, amb el Nou Trueta. Un projecte que, si el govern del PSC fa avançar com toca, serà una realitat i suposarà una millora per la població de tot comarques gironines. També millorant la mobilitat en l'Àrea Metropolitana de Girona.

